Ja fa unas setmanetas que vaig conèixer al meu petit, com jo li dic a l'Usman. Tot i que nomès ens vam veure uns minutillos per conèixerns, vaig tornar a casa molt contenta i molt il·lusionada, perque es una experiencia que realment tenia ganes de viure. Tot just ara començo a sentir-me en familia, podria definir-la com a desestructurada, i es per aixó que amb l'Usman em sento responsable com si d'un germanet petit es tractés. Voldria donar-li tot el apojo que potser jo de petita no vaig tenir.
Vaig sortir de casa seva realment emocionada, pensant que tot i que la meva familia no era la corrent, tenia moltes coses i molt d'espai per a mi i ells, eran molts en un espai tan reduït. Tenia germans grans, petits, el seu pare semblava tan protector i correcte.
El primer dia que varem quedar, com encara no haviem parlat gaire sobre hobbys i així vam anar a fer un volt per l'estany i vam esmorzar. La veritat es que jo li preguntava moltes coses, fins el punt que li vaig dir que potser que em preguntés ell algo a mi, i va riure, el petitot. Desprès varem anar a casa meu i li vaig presentar el meu germá, va veure els meus animals i tota la casa.
Aixó va ser el primer dia, segonda trobada. El següent diumenge vaig propossar-li anar al cine o fer esport, i com feia bon dia, vam dir de fer finalment esport. Així que varem anar l'Usman i en Simon, un amic meu en bici i jo en patins. Hem vaig sentir com una mama - "Usman, cap a la borera!" "Usman vas bé?" I ell na xerrant amb en Simon de Bola de Drac. Li va caure bé i m'en alegro moltissim la veritat. Desprès vam anar al Aquarium a fer un café ben calent perque estava gelat. Li vaig tenir que deixar el meu jersei i la meva bufanda perque hem feia petir pobret.
Ens veurem aquest finde unaltre cop. Nirem al cine, a veure quina pel·lícula tria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada