diumenge, 20 de maig del 2012

I en principi, això acaba...

Ahir, dissabte 19 de Maig, vam celebrar l'acte que donaria pas al final del projecte.

Bé, obviament aquest projecte acaba aquí, però això no significa que acabin les nostres trobades. De fet, ja tenim algun què altre activitat pensada per l'estiu.

L'acte al Ajuntament fa ser força en família, no hi eram tots però bueno... EL més divertit va estar la gimcana que varem fer tot seguit d'aquest acte al Parc de la Draga. En allà si que hi eram pràcticament tots, i a més, sembla que ja varem congeniar els mentorats! Això que l'Usman es força vergonyós però no dubto de que s'ho passés molt bé. El seu germà, l'Ibrahim va vindre també. Suposo que això aportava algo més de tranquilitat pel petitot Usman :)

Per a mi va haver-hi un moment molt emotiu, quan varem acabar de dinar, que ens vam pintar la cara (bueno jo no que desprès tenia que anar a treballar... però vaig ser pintora per uns moments). Clar.. a l'Usman depèn quin color no se li veia.. així que vaig agafar el blanc i vinga! un Masai semblava... hahahaha No sé, hem va semblar que fins i tot en aquest moment eren realment tots iguals, tots pintats.

Jo vaig tindre que marxar una mica avans pel tema de la feina, però tan ell com el seu germà es varen quedar i van jugar al baseball tots junts. Quina llàstima no haver-me pogut quedar.. però bueno, com ja he dit al principi, el projecte acaba però no les nostres trobades.

Dos sortides més m'encantaria fer-les: Zoològic de Sigean i Barcelona. Aquestes, minimament, espero fer-les avans de jo marxar al Setembre cap a Alemanyia. I a la platja segur que més d'un dia també nirem tot i que sempre li dic que més "morenito" impossible, que se'n oblidi hahaha :) Al menys riu una mica!


Amb aquesta foto de tots dos germans i jo, dono fi a la nostre etapa Rossinyol. Però què no és un "Adeu" si no un "FINS AVIAT".

Dono les gràcies als col·laboradors d'aquest projecte què una vegada més dic no sé a qui han fet aprendre més, si a l'Usman o en a mi. 

Ha estat un plaer poder formar part del equip durant aquest any i espero que aquest projecte evolucioni encara més. Per què són moments què realment no tenen preu i que deixa entre-lìneas moltes paraules i moltes sensacions, i cap negativa. 



Una vegada més, GRÀCIES i... FINS AVIAT USMAN! 

Sport i a cuinar!!

Ja fa uns dies que no actualitzava el blog...

De les últimes quedades que hem fet amb l'Usman... fa uns dies que varem quedar amb la Neus i els seus mentorats. Eram uns quants... la Neus, la Wipaporn, en Chakrapan, en Samba, en Seku, l'Usman i jo. Fam anar a la Draga a fer una mica d'esport, bueno... més aviat a jugar en grup. Ens ho vam passar molt bé, a més, què es fan fer tots amics i per la festa final ja es coneixerien. 




La setmana següent de aquesta quedada, no vam poder quedar i per la propera, tenia pensat jugar a Baseball amb els mentorats de la Neus també, però no vam poder quedar i jugar al Baseball tots dos sols... era una mica difícil. Així que vaig pensar que potser podria ensenyar-li una de les meves habilitats... fer creps! 




Va coincidir que aquest dia hi havia a casa a qui nosaltres diguem "Mou", que és aquest noi que surt amb l'Usman a la foto. Ell també es va animar amb els creps... però no eren grans chefs amb aquest postre. Ara bé, menjars-els ho feien perfectament! hahaha :) Van sobrar uns quants i vam decidir portar-los a casa de l'Usman per què els seus germans els provessin també.